Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…
tarongina
Tarongina
© C.I.C - Moià
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
orellana
Orellanes d’albercoc
Alimentació
Tros de préssec, albercoc o pera tallat en forma de cinta i assecat.
Hom les consumeix torrades al forn, com a condiment de viandes, per postres, etc
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa…
vainilla
Alimentació
Espècia constituïda per les càpsules immatures i dessecades de la vainilla.
És un condiment molt apreciat que és afegit en productes dolços gelats, xocolata, pastissos, begudes de cacau, etc
coriandre
Fulles de coriandre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 15 a 50 cm d’alçària, una mica fètida, amb fulles compostes, les superiors amb els folíols linears, i flors blanques disposades en umbel·les.
Els fruits secs són aromàtics i hom n'empra com a condiment i en la fabricació d’alguns licors
tàpera
Alimentació
Botànica
Poncella de la taperera.
Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i hom les empra com a aperitiu i com a condiment
asafètida
Botànica
Resina gomosa, de la família de les umbel·líferes, semblant a la reïna, d’olor forta i sabor amargant que flueix naturalment o per incisions profundes realitzades en el coll de l’arrel de l’asafètida.
S'usava en medicina i veterinària com a antiespasmòdic, expectorant, antihelmíntic i emmenagog, en perfumeria i, encara ara, com a condiment