Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
corxera
Música
Figura musical (♪) que té un valor equivalent a la vuitena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/8 Quan es troben, de manera consecutiva i en una mateixa unitat mètrica generalment el temps de compàs, més d’una corxera o una corxera amb altres figures més breus, sovint s’uneixen amb una barra La pausa de corxera s’indica amb el signe ww
valor
Signe destinat a determinar el valor o durada d’una nota o d’un silenci.
La figura bàsica és la rodona, a partir de la qual hom troba, anant-les reduint a la meitat, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa i la semifusa A les figures de les notes corresponen les figures de silencis
acciaccatura
Música
Ornament consistent a fer sonar simultàniament la nota o notes reals i la nota estranya -generalment a una 2a m inferior de la nota principal-, apagant immediatament el so de la nota estranya.
És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir
swing
Música
Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.
Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…
Club Aquàtic Xaloc

Membres del Club Aquàtic Xaloc
Club Aquàtic Xaloc / Mireia
Esport general
Club poliesportiu de Sant Feliu de Guíxols.
Fundat l’any 1993, disposa de sec-cions de natació, natació amb aletes i triatló Els nedadors del club participen en el Campionat de Catalunya i d’Espanya de natació i a la Lliga Catalana de natació amb aletes Els triatletes participen en competicions d’àmbit català i estatal de triatló i als Ironman Organitza la Copa Nadal de natació amb aletes, la Travessia nedant a Sant Feliu i la Triatló Sant Feliu Utilitza les installacions de la piscina municipal la Corxera
stop time
Música
Recurs emprat en jazz i en músiques afroamericanes, consistent a aturar l’activitat regular de la secció rítmica, substituint-la per un ostinato senzill i espaiat, mentre el solista segueix tocant, mantenint el tempo estable.
L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una…
augmentació/disminució
Música
Repetició d’un fragment melòdic incrementant-ne o disminuint-ne proporcionalment els valors rítmics.
Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat I, 8, compàs…