Resultats de la cerca

El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna

El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana

Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…

La seva música solia basar-se en la melodia d’alguna basse danse sobre la qual els músics podien improvisar - FRG -

Cal remarcar-ne el virtuosisme i el caràcter romàntic de les peces de piano, com La danse ossianique Deixà també poemes simfònics, com Montevideo

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre…

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària

Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58