Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Massana, de la qual és professora Així mateix, entre els anys 1966 i 1974 residí a Pforzheim RF d’Alemanya i hi estudià joieria És considerada una de les introductores del concepte de joia-disseny a Catalunya Les seves peces, principalment d’argent, defugen les configuracions simètriques

La seva activitat es concentrà preferentment en els llibres per a infants, per als quals també escriví textos Professionalitzada a partir del 1976, els seus dibuixos defugen qualsevol amanerament infantilista Rebé diversos premis, entre els quals l’Apelles Mestres 1981 per Munia y la luna i el Premio Nacional de ilustración infantil y juvenil 1985 per Munia y la señora Piltronera

Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat

Collaborà estretament amb Frank Lloyd Wright al seu taller de Taliesin entre el 1934 i el 1940, any en què inicià la seva pròpia obra, constituïda per una heterogènia sèrie de residències unifamiliars i que culminà en projectes espectaculars com la casa Arango a Acapulco 1973 o la casa Sheats a Los Angeles 1963, i la seva remodelació el 1989 En aquestes cases se n'aprofita la situació excepcional per produir una fusió de l’espai habitable amb el paisatge, i les agosarades solucions estructurals, les geometries que defugen l’ortogonalitat, les grans obertures panoràmiques i la…

Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’…

També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…

Estudià a la Universitat de Columbia i a la Cinemathèque de ParisDebutà amb la direcció del film Permanent Vacation 1982, el qual seguiren, entre d’altres, el documental The New World 1982, Stranger Than Paradise 1984, Down by Law 1986, la trilogia de curtmetratges Coffee and Cigarettes 1986-93, Mistery Trai n 1989, premi a la millor contribució artística del Festival de Canes, Night on Earth 1991, Dead Man 1995, el documental Year of the Horse 1997, Ghost Dog The Way of the Samurai 1999, una nova versió en llargmetratge de Coffee and Cigarettes 2003, formada per diversos d’episodis, Broken…

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona 1942, medalla…

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i conseller…

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…