Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
dioic | dioica
Botànica
Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en individus distints.
Els homòpters: cigales, pugons i afins
Característiques del grup Els homòpters constitueixen un grup d’insectes d’una gran importància, tant pel nombre elevadíssim d’espècies que comprèn, com perquè entre aquestes n’hi ha algunes que tenen una gran incidència sobre l’agricultura i la jardineria i sobre les masses forestals Efectivament, a més de les cigales, conegudes pel seu cant estrident estiuenc i popularitzares per una coneguda faula de La Fontaine no totalment exacta des d’una perspectiva biològica, també formen part d’aquest ordre els psílids o pugons saltadors, els pugons veritables o àfids, inclosos els pugons gallífers i…
Les aceràcies
Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…
corverd
Botànica
Tecnologia
Arbre dioic, de la família de les lauràcies, de fulles simples enteres, propi de l’Amèrica tropical.
Proporciona una fusta molt dura, densa, tenaç i elàstica, molt estimada en la construcció d’edificis i vaixells
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és utilitzada en la…
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
palmera de vori
Botànica
Jardineria
Arbre baix, de la família de les palmes, dioic, de fulles pinnatisectes, d’espàdixs dimorfs i de fruits drupacis units en infructescències globoses.
És pròpia del NE de l’Amèrica del Sud Les llavors, d’endosperma molt dur, són conegudes amb el nom de vori vegetal i són usades en la fabricació de botons, daus, escacs i objectes varis
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
savina de muntanya
Botànica
Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbuls globosos o oblongs, d’un blau negrós i pruïnosos.
Es fa per damunt dels 1 000 m, a les serralades de la regió mediterrània
ginebre

Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana