Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
diürn | diürna
Zoologia
Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme circadiari.
diürn | diürna
arc diürn
Astronomia
Arc d’un paral·lel de declinació d’un astre que es troba sobre l’horitzó.
En el cas que un astre només tingui arc diürn rep el nom de circumpolar
paó diürn
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que arriba a tenir com a màxim una envergadura de 60 mm i presenta les ales d’un color roig ferruginós i vorejades de gris groguenc, que li permeten d’efectuar un vol ràpid.
Es troba des del juliol fins a l’octubre Les erugues fitòfagues, tenen moltes espines protectores
moviment diürn
Astronomia
Moviment aparent d’un astre, realitzat en el sentit est-oest, causat per la rotació de la Terra.
diürnal
Cristianisme
Llibre que conté les hores menors des de laudes fins a completes.
duc blanc
Duc blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, d’uns 60 cm, de color blanc pur en el mascle i finament ratllat de fosc en la femella; té el cap molt arrodonit i sense orelles.
És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals
saltiri
Música
Llibre litúrgic de l’Església Occidental que contenia les hores canòniques de la setmana, amb els salms, els càntics i llurs antífones, amb la notació gregoriana corresponent, així com altres parts de l’ofici diví, amb exclusió de les lliçons i les oracions; sovint també hi eren inclosos els himnes (himnari).
Tot aquest conjunt, sense la notació musical, s’integrà en el breviari segles XII-XIII, del qual constitueix la primera part, que conserva el mateix nom Malgrat tot, a les esglésies catedrals i monàstiques continuà sobrevivint l’antic saltiri, sovint integrat parcialment els salms de l’ofici diürn en l' antifonari
pregadeu
pregadeu
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids, de cos allargat i amb una talla que va dels 45 mm els mascles fins als 75 mm les femelles.
És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle
psíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones petites amb un dimorfisme sexual accentuat, que culmina en les nombroses espècies que tenen femelles àpteres i fins i tot algunes d’àpodes.
Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150