Resultats de la cerca

De família catòlica, fou educat a Oxford i a Cambridge, i estudià lleis a Lincoln's Inn La participació en dues expedicions a Cadis i a les Açores contra els espanyols fou l’origen de dos poemes narratius The Storm i The Calm El 1598 es féu anglicà Casat en secret amb Anne Moore, el seu sogre el féu empresonar El matrimoni passà molts anys de pobresa, fins que Thomas Morton li oferí la seva protecció El 1609 Donne patí una greu malaltia i escriví els primers poemes religiosos, Holy Sonnets , on el tema predominant és la mort És també autor de The Anatomy of the World per a sir…

Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955

Influït per Giambattista Marino i per John Donne, els seus poemes foren publicats pòstumament Poems , 1640

Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…

La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc

Actuà a Madrid i a París, on la seva òpera Non irritar le donne inaugurà 1801 el Théâtre des Italiens Fou mestre de cant de la cèlebre soprano Angelica Catalani Més tard residí a Itàlia, on estrenà més de vint òperes i també música religiosa per a veus i orquestra

Treballà a Amsterdam amb Pieter de Keyser, i a Londres amb Inigo Jones, amb el qual collaborà en la construcció de Whitehall Féu també nombrosos monuments de caràcter funerari, entre els quals destaquen el del poeta John Donne catedral de Saint Paul, Londres i les tombes de Tanfield Burford i de Francis Verel Westminster

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

Fou amic de Tennyson que li dedicà Tiresias ,Thackeray, Spedding i WB Donne A part el diàleg platònic Euphranor 1851 i una collecció d’aforismes Polonius , 1852, publicats com a anònims, traduí Èsquil, Sòfocles, Calderón i els poetes perses Giamī i Farī ad-din ‘Atār La seva obra capital és The Rubáiyát of Omar Khayyám 1859, adaptació lliure del persa

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven