Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Eso
Seca ibèrica que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual hom coneix només una emissió.
Correspon a Isona Pallars Jussà
Signatura d'un manifest d’oposició al projecte de decret del govern sobre l’ensenyament de la història a l’ESO (octubre)
Quatre governs autonòmics Catalunya, País Basc, Andalusia i Canàries signen un manifest d’oposició al projecte de decret del govern sobre l’ensenyament de la història a l’ESO octubre
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
Atacama Large Millimeter Array

Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral…
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
Important avenç de la urbanització
Fundacions de Gerunda Girona, Bètulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guisssona i Eso Isona Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
Nova confirmació de la teoria de la relativitat
A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory ESO i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein
Descobert un planeta possiblement habitable
Un equip internacional d’astrònoms de la Universitat de Grenoble anuncia el descobriment del planeta conegut amb les condicions més favorables per a acollir alguna forma de vida, després de Pròxima b 2016 El planeta, anomenat Ross 128b, ha estat localitzat pel cercador de planetes HARP de l’Observatori Europeu del Sud ESO a La Silla Xile Amb una massa similar a la de la Terra, Ross 128b n’està separat per una distància relativament propera 11 anys llum i orbita al voltant de l’estrella nana roja Ross 128
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina