Resultats de la cerca

És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius

Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a València

Actualment, els fallers i les falleres duen, en els actes, vestits inspirats artificiosament en els que hom considera típics els homes, l’anomenat de torrentí negre, amb pantalons llargs, i les noies, el vuitcentista de gala de les dones de l’Horta

Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la collecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers La superfície construïda total de l’edifici és de 4 626 m 2 , i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit El museu conté també la Junta Central Fallera El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació

De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking 1962, de NRay, i de The Fall of the Roman Empire 1964, d’AMann Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat …