Resultats de la cerca

Valentí Carulla i Margerat funda la revista bimestral d’informació terapèutica física i farmacològica “Therapia”, que també dirigí

A vegades la base activa resta identificada amb l’excipient en produir l’acció biològica, farmacològica, etc, en comú Així, la base d’un preparat desodorant és una solució de productes astringents

Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general

Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31

Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Els biobancs són especialment indicats per a aquells projectes que requereixen un gran nombre de mostres, com ara el genotipatge global, la cerca de perfils proteics o metabòlics, la identificació d’interaccions genètiques i ambientals, les anàlisis de susceptibilitat farmacològica, la descripció de nous marcadors genètics, la farmacogenòmica o el diagnòstic precoç Els biobancs són regulats per la Llei de recerca biomèdica de 3 de juliol de 2007, que estableix l’existència d’un registre estatal de biobancs, el compliment d’uns requisits bioètics i de confidencialitat, uns estàndards de…

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva toxicitat

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars