Resultats de la cerca

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…

Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642

Deixeble de Yūḥannā ibn Māsawayh a Gondešapur, hi dirigí l’escola de traductors S'establí a la cort d’al-Ma'mūn de Bagdad Ultra els seus tractats d’oftalmologia, és autor de nombroses traduccions del grec al siríac, especialment de l’obra de Galè

D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Sostingué una polèmica amb el seu collega Abū-l-Hasan al-Muḫtār ibn Butlān, les notícies de la qual són molt útils per a conèixer l’estat de la medicina del seu temps iniciada amb una discussió sobre la calor innata dels pollets, derivà vers qüestions de mètode d’ensenyament És autor de comentaris de l' Ars parva de Galè i de l' Opus Quadripartitum de Ptolemeu, els quals tingueren gran ressò a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Haly Rodoam