Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
estepa groga
Estepa groga
Tigerente (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Subarbust de la família de les cistàcies, de fins a 20 cm d’alçària, amb fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
Creix en roquissars, vessants secs i brolles, sobre calcària
pinya groga
Pinya groga
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta suculenta, de la família de les aïzoàcies, de tiges ramificades d’1 a 2 m, terminades en rosetes de fulles espatulades; fa flors d’un groc daurat.
És planta de jardí d’origen mediterrani
Cuereta groga
La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra…
Febre groga
Patologia humana
La febre groga és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric que evoluciona bàsicament amb síndrome febril i icterícia, o tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, i que, en els casos més seriosos, és de pronòstic reservat La febre groga s’integra dins el grup de les denominades febres hemorràgiques víriques , perquè és provocada per un virus, és transmesa per mosquits i provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus de la febre groga , que pertany a la família Flaviviridae , i té per hàbitat natural l’organisme dels éssers…
Font Groga
Reserva natural parcial de 112,8 ha situada a la capçalera de la vall de Sant Medir (Vallès Occidental), a l’obaga de la serra de Collserola.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures Forma part del Parc Natural de Collserola
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
mar Groga
Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
cassoleta groga
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa molt tancada, de marge irregular, crenulat, groc o de color mel per dins, blanquinós per fora, de 2 a 8 cm de diàmetre, que viu, sovint en grups, sobre terra fèrtil, palla, fems, etc, tant a la primavera com a la tardor.