Resultats de la cerca

En la dona, afavoreix l’ovulació, el desenvolupament del cos groc i la secreció d’estrògens i de progesterona per l’ovari en l’home, estimula la secreció de testosterona per part de les cèllules intersticials del testicle Hom l’anomena també hormona luteotropa i hormona estimulant de les cèllules intersticials

Entre les cèllules de regeneració més estudiades cal esmentar les cèllules intersticials d’hidra, els neoblasts de planàries, els blastocists dels anèllids i les cèllules blastemàtiques dels vertebrats

Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…

La majoria es produeixen en l’adenohipòfisi i són responsables de diferents efectes La FSH, o hormona estimulant dels follicles, produeix la maduració d’aquests a l’ovari i de les cèllules seminals als testicles la ICSH estimula la producció de testosterona a les cèllules intersticials la LTH estimula la producció de progesterona al cos luti A la placenta es produeix la gonadotropina coriònica , que provoca el creixement de l’úter

Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes…

Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc La majoria…

Fou descoberta el 1867 per TGraham en estudiar el sistema palladi-hidrogen i observar el palladi dissol hidrogen fins que s’arriba a una composició aproximada de Pd 2 H