Resultats de la cerca

Situat al carrer de Reding, prop de la plaça de Corsini, era dirigit per Enrich Arnalich S’hi programaven partits una vegada al mes en totes les modalitats de pilota Hi destacaren els pilotaris Larrañaga, Larramendi, Larumbe, Sunyer, Gorostiza, Castellà i Rovira La installació tancà el 1918, però la seva empremta marcà molts afeccionats, com William Tarin, que creà una secció de pilota al Club Gimnàstic de Tarragona, situat al mateix carrer del frontó

S’inicià en la política de les Joventuts del BOC, des d’on passà al POUM durant la guerra civil de 1936-39 combaté en l’exèrcit popular Després d’alguns anys de captivitat, el 1945 ingressà en el clandestí Moviment Socialista de Catalunya i n’organitzà el Front Pagès Cofundador i dirigent de la Unió de Pagesos 1974, fou elegit diputat socialista al Congrés per Tarragona el 1977 i el 1979, i senador per la mateixa circumscripció el 1982

Procedent de família d’artistes, treballà com a decorador i publicista Rebé una gran influència del seu amic Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conèixer JRenoir, realitzà el seu primer film Pater Panchali ‘La queixa del corriol’, 1952, que juntament amb Apur sansar ‘El món d’Apur’, 1954 i Aparajito ‘L’invencible’, 1957 forma una trilogia A més, en aquest tipus de cinema literatura que li és propi, cal destacar Kanchenjungha 1962, Mahanagar 1963, Charulata 1965, Nayak 1966, Pratidwandi 1970, Jai baba felunath 1978, Sadgati 1982, Ghare-Baire 1984, etc

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví …

Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues…

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un…

A onze anys quedà cec Era illetrat i componia oralment els seus poemes i les peces teatrals, pels quals adquirí fama, que el portà a participar en el concurs poètic convocat amb motiu de l’estada d’Isabel II a Mallorca, el 1860, i a relacionar-se amb autors cultes com ara Tomàs Forteza, Bartomeu Ferrà, Tomàs Aguiló i Bartomeu Pasqual A les Miscellànies del darrer hi ha una bona part de les peces teatrals de Palet, generalment ben construïdes i de gran eficàcia còmica, a partir de situacions i personatges tòpics, la misogínia i el recurs a escenes grotesques Entremès de perquè naps per taps…

Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche…