Resultats de la cerca

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…

Influenciat pel neoimpressionisme, el fauvisme, l’art popular i el surrealisme, participà en les primeres exposicions surrealistes París 1925, 1926 Creà una pintura a base d’un realisme escrupolós tot reunint els objectes més estranys en paisatges per tal de donar una atmosfera de misteri

Anà a París, on rebé la influència del neoimpressionisme i, posteriorment, del simbolisme La seva obra, qualificada d’expressió de l’idealisme lineal, mostra visions allegòriques Seducció i Les tres núvies Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Convertit al catolicisme, posà el seu idealisme al servei de la religió La santa fugida i Els apòstols Tomàs i Tadeu ambdós al Stedelijke Museum d’Amsterdam

Fundador de la “Révue Indépendante” 1883 i director de la “Révue Blanche” 1895-1905, el seu llibre Les impressionistes en 1886 1887 el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme Exercí la crítica a “Le Matin” Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme, a París 1912

Adquirí notorietat amb la narració Izu no odoriko ‘La dansaire d’Izu’, 1925, amb la qual contribuí a encoratjar el corrent esteticista En la seva obra posterior es destaquen Yugikuni ‘País de neu’, 1937 i Sembarazu ‘Mil cigonyes’, 1949 A les obres escrites després del 1945 ja no hi ha rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat, a la manera dels clàssics japonesos Fou premi Nobel de literatura el 1968

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat