Resultats de la cerca

És un espai de n dimensions en què pot viure una espècie dins un ecosistema determinat Cadascuna de les dimensions és representada per l’interval entre els valors màxim i mínim de cadascun dels factors abiòtics considerats

A Tívoli participà en les excavacions de la villa Adriana i construí la villa d'Este Per al papa Pius IV féu, als jardins del Vaticà, el Casino 1562 i el nínxol que corona el Belvedere, obra de Bramante

Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina

Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major

Element arquitectònic fonamental, hom en pot destacar alguns exemples, com ara els de les mesquites de Còrdova i de Damasc

Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando