Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
transhumància
Mapa sobre els camins de la transhumància a Catalunya, realitzat per Joan Vilà i Valentí el 1958
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació A…
San Mamede
Serra
Serralada de Galícia, al centre de la província d’Ourense i a la divisòria de les aigües entre el Duero i el Miño (1 618 m).
Boscs i pasturatges
mola del Turmell
Cim
Cim (1 281 m alt.), el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella, al límit del Baix Maestrat (Xert) i dels Ports (Vallibona).
Els seus pasturatges pertanyen a la Setena de Sant Mateu del Maestrat
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
vulnerària
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors diversament colorades, reunides en glomèruls densos i llargament pedunculats, i de fruits en llegum ovoide, amb una o dues llavors.
Es fa en pasturatges, clapers, etc, a tot Europa És medicinal, amb excellents virtuts vulneràries
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
llacuna del Canyar
Aiguamoll
Aiguamoll del municipi de Xeraco (Safor), format per l’afluència d’aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la vall Digna.
Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani