Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
privilegi
Diplomàtica i altres branques
Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
Anomenat normalment diploma quan és concedit per sobirans, el mot sol indicar els emanats de la cancelleria papal butlla major Les cancelleries reials n'expediren, en pergamí, i eren anomenats diversament precepte privilegi rodat, privilegi reial major, carta , etc Sovint eren inserts en compilacions generals, o particulars de poblacions, generalment enquadernats en un volum llibre de privilegis i miniats
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
privilegi
Dret
Disposició emanada del poder legislatiu, en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
Té la força de llei, bé que no serveix d’exemplaritat
privilegi
Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.
privilegi sabatí
Cristianisme
Privilegi que, segons una tradició, la Mare de Déu atorgà a l’orde carmelità d’alliberar-los del purgatori el dissabte següent a llur mort.
Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922
privilegi nobiliari
Dret català
Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa: privilegi de generós, privilegi de burgès honrat, privilegi de ciutadà honrat, privilegi militar o de cavaller, privilegi de noble
.
privilegi clerical
Dret canònic
Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent (com ignorància, legítima defensa, falta d’intenció) causi una ofensa greu i externa a un clergue (excepte si és un indigne: bígam, incestuós, criminal) cau en excomunió reservada al papa.
El mateix privilegi s’estén als monjos i religiosos Recollit en el codi de dret canònic, fou ja promulgat en el cànon catorze del concili II del Laterà 1179
privilegi local
Dret
Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari (dret d'asil).