Resultats de la cerca

A la major part dels Països Catalans la mesura per a grans és igual a 1/4 de la quartera a Girona és igual al quartà que equival a 18,08 l i comprèn 6 mesurons a Lleida, en canvi, és igual a 3 quartans, o sia 18,34 l modernament, però, és emprada sovint a molts llocs la mesura gran , de 20 l, que coincideix aproximadament amb la mesura fruitera A Morella la mesura equival a l’almud, o sia uns 2 l a Vinaròs és igual a 1/4 de barcella i equival aproximadament a 1 l a Tortosa la mesura bladera és igual a 1/12 de barcella al Rosselló equival a 18,69 l Al Penedès és utilitzada la…

Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc

A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…

Les cases del poble estaven arrecerades en un pendent assolellat que tenia al cim l’antic castell de Montesquiu, entre les partides de les Comeseuques i de la Roca-grossa, i s’allargava en forma de raval en direcció a la font del poble que ara ha desaparegut Les restes del castell i l’església van ser desmuntades pel comú de Vallbona, a mitjan segle XIX, per a fer la parròquia Encara es pot veure la mesura original dels tres quartans, excavada a la roca, dos sarcòfags i la pica d’aigua beneita segle XIII Actualment, de l’antic llogaret de Montesquiu, solament en resta un munt de…

L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…