Resultats de la cerca

Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc

Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris

Les molars tenen de dues a cinc arrels i com a mínim quatre cúspides o tubercles Segons la disposició de les cúspides, la dent molar pot ésser bunodont, secodont, lofodont o selenodont Hi ha tipus intermedis bunolofodonts, bunoselenodonts, etc El nombre de molars varia segons el grup de mamífers considerat En l’home són anomenats molars els queixals, especialment el tercer, el quart i el cinquè

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…

Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa…