Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
bibliòfil | bibliòfila
Arxivística i biblioteconomia
Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.
Els qui es dediquen a la bibliofília han constituït associacions a gairebé tots els països Als Països Catalans hi hagué la Societat Catalana de Bibliòfils 1905-12, i actualment hi ha l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada l’any 1943
bibliomania
Desig intens i immoderat de posseir molts llibres, especialment rars.
Aquest afany no té res a veure amb el desig d’instruir-se ni de gaudir de la lectura
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
anhídrid
Química
Òxid que forma un oxoàcid en combinar-se amb l’aigua.
La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics
argèntic | argèntica
Química
Dit, per oposició a argentós, dels rars composts en què l’argent és bivalent.
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
Frits van den Berghe
Pintura
Pintor flamenc.
Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme