Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
El Rebollar
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), 8 km a l’E de la ciutat.
Requena
Vista de la ciutat de Requena
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
Creu de Sant Jordi 2011-2020
Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2011 i el 2020.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…
arquebisbat de Tarragona
Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…