Resultats de la cerca

Format al SHUM Maçanet, el 1994 debutà amb el primer equip a la màxima categoria Passà al CH Mataró 1996-2000, tornà al SHUM 2000-03, 2004-07 i també jugà al Lleida Llista Blava 2003-04 i al CH Lloret 2007-13 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb la catalana fou un dels integrants de l’equip que el 2004 guanyà el Mundial B de Macau i conquerí una Blanes Golden Cup 2005, i amb l’espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996, i guanyà una Copa Llatina sub-21 1998 i una Copa de les Nacions de Montreux absoluta 2001

Membre del Club Natació Poble Nou, durant el període 1967-72 fou vuitanta-set vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Posteriorment esdevingué president de l’entitat i fou assessor de la Federació Espanyola de Natació 1997, de la qual havia rebut la medalla de serveis distingits d’argent 1969 i d’or 1970, així com la placa d’honor 1972

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió en dues Confrontacions Nacionals en embarcació de quatre 1997, 1998 i campió d’Espanya en iol de quatre 1998, 2001, 2002 Guanyà també una Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana aconseguí una Copa del Rei de vuit amb timoners 2000 i amb la selecció espanyola disputà una Copa de Nacions 1999 i dos Campionats del Món 2000, 2001

Durant els anys trenta exercí de redactor al diari El Matí Entre el 1932 i el 1936 participà en diferents Jocs Florals, on fou premiat per proses de caràcter històric sobre el passat mariner de Lloret i per narracions morals El 1933 fundà el periòdic quinzenal Aires Lloretencs És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961,  Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970, La cultura tradicional i el parlar de Lloret 1989, en collaboració amb C Rebollo Tibau, El ballet clàssic català 1984, Diccionari de veus populars…

La competició presenta les modalitats de cadira de rodes o dempeus, tant en categoria masculina com femenina, de manera individual o per equips Té les mateixes normes, distàncies i procediments que el tir amb arc olímpic Els competidors tiren a un blanc de 122 cm des de 30 m, 50 m, 70 m i 90 m Aquest esport s’inicià als Jocs Internacionals amb Cadira de Rodes l’any 1948 Stoke Mandeville i forma part del programa de competició olímpic des dels Jocs Paralímpics de Roma 1960 Una fita destacada fou quan l’esportista espanyol paralímpic Antonio Rebollo encengué la flama olímpica i…

El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força…

S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos…

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…