Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
suburbicari | suburbicària
Cristianisme
Dit de cadascuna de les diòcesis que formen la província eclesiàstica de Roma: Albano, Frascati (Túsculum), Òstia, Palestrina, Porto i Santa Rufina, Sabina i Poggio Mirteto i Velletri.
Són regides per cardenals bisbes que formaven l’ordre dels bisbes del sacre collegi cardenalici
sotsintendència
Història
Divisió administrativa creada al Principat durant la guerra del Francès, arran de la reforma del mariscal Macdonald (1811), com a subdivisió de les intendències de finances que substituïen els antics corregiments
.
Les sotsintendències tingueren generalment com a centre les antigues alcaldies majors eren regides per sotsintendents, assessorats per un consell de districte
Sant Pere del Bosc
Monestir
Antiga església i petit monestir de donades del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al SE de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc
.
De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida
samoiede | samoiedea
Etnologia
Individu d’un poble uraloaltaic, amb caràcters físics mongòlids (xantoderm), dispers per la tundra occidental, des del riu Pečora (a Europa) fins al riu Khatanga, a Sibèria.
Molt russificats culturalment i religiosament, conserven, amb tot, moltes de les pràctiques xamàniques Són nòmades i practiquen la ramaderia de rens Viuen en tendes còniques cobertes de pells La família és de tipus patriarcal i s’agrupen en tribus regides per un cap i per l’autoritat espiritual del xaman
Āditya
Mitologia
Divinitat celestial vèdica.
Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc
calendari xinès
Cronologia
Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911.
A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió…
‘ahd
Història
Tractat de pau.
Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina