Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Matthias Erzberger
Història
Política
Polític alemany.
Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes
Lloyd’s
Economia
Institució britànica d’assegurances formada per l’associació d’asseguradors individuals.
Té origen en les reunions de negociants i comerciants marítims al cafè obert per Edward Lloyd el 1688, d’on sortiren els primers acords de garantir, mitjançant el pagament de primes, els riscs dels viatgers Convertida en corporació 1871, subscriví, des del 1911, tot tipus d’assegurances, llevat de les de vida El 1974 tenia uns 7 500 membres agrupats en sindicats que accepten el risc sobre la base de la responsabilitat total i illimitada dels membres El 75% de les primes rebudes provenen de les assegurances marítimes L’activitat de la Lloyd’s és internacional És el centre d’assegurances més…
Odó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Roergue i marquès de Gòtia (875-918/19), fill de Ramon I i de Berta del Maine.
Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del comte Borrell II…
Osi
Cristianisme
Bisbe de Còrdova.
Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l’edat, subscriví la segona fórmula de…
Leopold II

Leopold II
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i d’Hongria i de Bohèmia (1790-92) i gran duc de Toscana (Leopold I: 1765-90).
Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb…
pactes de la Moncloa
Política
Acords signats el 25 d’octubre de 1977 al palau de la Moncloa, seu de la presidència del govern espanyol, pel govern espanyol i representants de partits polítics, sindicats i empresaris per fer front al moment crític de l’Estat espanyol durant la Transició.
El pacte presentava dos vessants econòmic i polític En l’ecònomic, la difícil situació d’Espanya, amb una inflació i un deute preocupants afavorits per la crisi del petroli, comportà l’acceptació de l’acomiadament lliure de fins a un 5% del personal de les empreses i l’establiment d’un límit als increments salarials del 22% S’acordà també frenar la devaluació de la pesseta i s’acceptà el dret d’associació sindical En el terreny polític, la censura fou derogada, es declarà illegal i es penalitzà la tortura, es reconegueren la llibertat d’expressió i les de reunió i associació…
Roger Bernat IV de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada.
Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca…
Guerau de Cabrera
Història
Literatura catalana
Música
Noble i trobador.
Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…
, ,
vescomtat de Fenollet

Vescomtes de Fenollet
©
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú creat damunt el pagus o comtat de Fenolleda i centrat en el castell de Fenollet en repartir-se els dominis d’Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú (vers 990-91).
La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…
Partit Socialista de Mallorca
Política
Partit polític mallorquí.
Fou constituït l’any 1975 amb el nom de Partit Socialista de les Illes PSI i prengué la denominació de Partit Socialista de Mallorca en integrar-se en la Federació de Partits Socialistes de l’Estat espanyol per tal de contribuir a la formació d’una plataforma amb la resta de forces socialistes i nacionalistes de l’Estat i dels Països Catalans El seu òrgan, Mallorca Socialista, fou, en el moment de la seva creació 1977, l’única publicació política escrita íntegrament en català a les Illes Balears Formà part de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, organisme que es dissolgué arran…