Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
tió
Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs
tió
Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
tio-
Química
Forma prefixada del mot grec θεῖον, que significa ‘sofre’ i que, anteposat al nom d’un compost o classe funcional, indica la substitució d’oxigen per sofre.
Jaume Tió
Cristianisme
Frare dominicà i teòleg.
El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Josefina Tió
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Formà part de l’equip del Tívoli Ping Pong Club que el 1943 guanyà la primera edició del Campionat d’Espanya per equips femenins amb Conxita Panadés i Núria Subietas Amb aquesta darrera també fou subcampiona d’Espanya 1943 i campiona de Catalunya 1944 de dobles
cala en Tió
Cala
Cala de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi d’Andratx, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al S de Sant Elm.