Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També…

Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII, en les dues formes de chitarrone i tiorba

El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites

Estudià musicologia a la Universitat de Harvard El 1973 es traslladà a Europa, on es perfeccionà amb Emili Pujol, Alfred Deller i Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis Fou un dels membres fundadors del conjunt Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall des del 1974 Posteriorment, ha realitzat una important carrera com a solista amb aparicions arreu del món Les seves interpretacions abracen diferents instruments, com la viola de mà, la tiorba, la guitarra o el llaüt Resideix a Suïssa i és professor de la Schola Cantorum Basiliensis De la seva impressionant…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems ,…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la…