Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
tragina
Història
Dret català
Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l’obligació de transportar coses per a les hosts.
tragina
Història
Dret català
Pacte inclòs en contractes d’arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o arrendador.
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
traginador | traginadora
Que tragina.
collater | collatera
Persona que tragina coses al coll.
aiguader | aiguadera
Oficis manuals
Persona que tragina aigua o en ven.
Fins al començament del segle XX era corrent a les ciutats catalanes proveït d’una animal de bast carregat amb grans càntir, oferia gots d’aigua
somader | somadera
Persona que tragina somades menant un animal de bast o uns quants.
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
tralla
Corda que hom passa per damunt dels àrguens, etc, per subjectar la càrrega que s’hi tragina.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…