Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Vilaür
Vilaür
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…
Sant Esteve de Vilaür
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…
Miquel Santaló i Parvorell
Educació
Història
Polític i pedagog.
Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…
marquesat d’Aguilar
Història
Títol concedit per l’arxiduc Carles (1711) a Josep d’Aguilar Caçador i d’Oluja.
Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür
vegueria de Girona
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus,…