Resultats de la cerca

Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients ecumènics, en…

Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum 1622

Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673

Jesuïta 1588 i sacerdot 1599, ensenyà història de l’Església a Douai, a Saint-Omer i a Anvers El seu material hagiogràfic i la publicació des del 1607 de Fasti sanctorum serví de base a l’ulterior treball dels bollandistes Entre altres, publicà les Vitae Patrum 1615

Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503

Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio En la teologia, l’eternitat és només atribut diví

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu