Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
xàvega
Tros de fusta amb tot de puntes clavades que serveix per a cobrar nanses, cordes, etc, perdudes al fons de l’aigua.
xàvega
Pesca
Art de pesca, de transició entre els d’encerclament i els d’arrossegament, de grans dimensions; és semblant als d’arrossegament de platja, però poc llastat, de manera que hi predomina més l’acció dels suros, i és molt semblant al camió.
Fou emprat des del segle XVII en molts indrets de les costes del Principat de Catalunya per a la pesca a l’encesa caigué en desús durant la Segona República Espanyola
càreu
Transports
Embarcació de rem, allargada i d’escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del s. XIV fins al XX.
A diferència de la xàvega , té la quilla molt robusta i amb escues, per a treure-la a terra damunt parats A proa té una post arcada transversal, a manera d’entaulat La roda, corbada, es prolonga verticalment i sobresurt amb un caperol cap de mort el codast sobresurt una mica menys Alguns càreus tenen banyots per a calar l’art
xaveguer | xaveguera
Pesca
Pescador que pescava amb xàvega.
Al s XVII, a Mallorca, formaven gremi a part amb els bolitgers bolitger
art d’encerclament
art d’encerclament Calada d’una teranyina
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç de grans dimensions emprats per a capturar moles de peix.
Les xarxes, generalment rectangulars, que integren els arts d’encerclament es mantenen penjants l’armadura dels suros surada, arran d’aigua Són calades en cercle, voltant la mola de peix Alguns arts d’encerclament, com les teranyines, les tarrafes, etc, tenen una sèrie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms per l’ull de les quals passa una sirga, anomenada sàgula , que permet de tancar l’art per sota, com aquell qui estreny la boca d’una bossa Els canyissats , les saltades , etc, representen formes molt determinades d’arts d’encerclament, per a pesques molt concretes El camió i la …
seitó
Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la…
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…