Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
siscall
Botànica
Arbust de la família de les quenopodiàcies, de fins a 1 m d’alçària, pubescent i grisenc, de fulles linears, de flors inconspícues i de fruits en aqueni, amb una corona papiràcia de color rosat.
Creix en terrenys àrids, nitrificats i quelcom salins, a la regió mediterrània occidental
arç intricat
Botànica
Petit arbust, de la família de les solanàcies, de branques espinoses i intricades, amb fulles carnoses, blanques i estretes.
Viu als terrenys àrids del litoral mediterrani meridional, per exemple a l’Alacantí, sobretot en comunitats ruderals
coeficient de Los Angeles
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast.
Manifestada per la disminució de les dimensions de les partícules d’una mostra expressada en percentatge en pes, sobre el pes inicial, de les partícules que no passen per un sedàs determinat experimentada pel fregament de les partícules amb les boles d’acer que conté l’aparell d’assaig
herba d’olives
Herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
autobolquet
Construcció i obres públiques
Vehicle automòbil proveït d’un buc articulat sobre el bastidor que pot ésser trabucat —mecànicament o manualment— per tal d’abocar-ne la càrrega.
Són molt utilitzats en obres públiques i en construcció per al transport a curtes distàncies de materials a lloure com sorra, ciment, àrids, etc
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea