Resultats de la cerca

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

Esportista del Club Atletisme Manresa especialitzat en 800 m, guanyà la medalla d’argent d’aquesta prova en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla d’or en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Participà també en les paraolimpíades de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 800 m i en 1500 m en el Campionat del Món de Lille 2002, or en 4 × 400 m i plata en 800 m i en 1500 m en el Mundial de Quebec 2003 i or en 4 × 400 m, plata en 1500 m i bronze en 800 m en el Mundial d’Assen 2006 En el Mundial en pista coberta Paralímpics de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 3000 m i fou segon en 800 m D’altra…

Vida Fou el membre més important d’una família de músics alemanys, i s’inicià en la música amb el seu pare, Christian Ferdinand Abel Hannover, 1682 - Köthen, Baixa Saxònia, 3 d’abril de 1761, viola de gamba de l’orquestra del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen En morir el pare, continuà els estudis a Leipzig Saxònia, on fou deixeble de JS Bach a la Thomasschule de Leipzig Del 1748 al 1758 fou viola de gamba a l’orquestra de la cort de Dresden Saxònia, sota la direcció de JA Hasse, i allí coincidí amb Wilhelm Friedemann Bach Arran de les guerres prussianes, el 1759 abandonà la ciutat…

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol

Cinturó negre segon dan, competí representant el Club Esportiu Fran Martín Destacà en l’especialitat de tècnica, en la qual assolí diversos títols catalans i estatals en diferents categories d’edat En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya individual 1996, 1997 i per equips 1998, i subcampió d’Espanya individual 1996 Assolí la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya sènior 1998, 1999, 2002 Abandonà l’alta competició, però continuà associat a la Federació Catalana de Taekwondo com a àrbitre

En categories inferiors obtingué diversos Campionats de Catalunya En categoria absoluta arribà a la segona posició en el rànquing espanyol individual i amb la seva germana foren una de les tres millors parelles mixtes Participà en el Campionat del Món de bàdminton 2001 Fou semifinalista del Campionat d’Espanya individual i subcampió en parelles mixtes 2000 També fou semifinalista per equips amb el Club Natació Poble Nou 2002 de la divisió d’honor La primera dècada del segle XXI competí amb el Club de Bàdminton Maó, primer com a jugador i com a entrenador fins el 2011 Posteriorment guanyà el…

Aconseguí la medalla de bronze en la prova de llançament amb 113 grams al Campionat d’Espanya de pesca al llançat 2005

Començà la seva carrera al Textil Santanderina, de la Lliga FEV 2000-01 La temporada 2006-07 fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, temporada en què s’assolí l’ascens a la Superlliga La temporada 2010-11 fitxà pel CV Teruel Amb la selecció espanyola fou subcampió de la Lliga Europea 2009 La seva posició és la de central atacant

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina