Resultats de la cerca

Educat a París i a Chartres 1136-47, deixeble d’Abelard, fou amic d’Adrià IV i de Tomàs Becket, l’assassinat del qual presencià Fou bisbe de Chartres 1176 Estudiós de la lògica aristotèlica en el Metalogicon 1159, sostingué la idea teocràtica en el Policraticus 1159, primer tractat polític medieval

Residí a París i seguí els postulats del naturalisme francès a Mummer's Wife 1885 i a Esther Waters 1894 més tard es decantà cap a una prosa de caràcter esteticista The Brook Kerith 1916 i Heloïse and Abelard 1921 Collaborà en la renaixença literària irlandesa amb les narracions The Untilled Field 1903 i The Lake 1905

Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929

Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” 1933 Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme A més d’obres sobre Abelard 1929, l’escolàstic Guillem d’Auxerre 1929, el cartesianisme 1943 i Croce 1952, és autor de Critica dell’idealismo 1936, Metafisica dell’essere parziale 1942 i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose 1964

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

Fou fundat l’any 1972 per a promoure les activitats socials, culturals i esportives Té seccions d’atletisme, muntanya amb activitats de senderisme i orientació, ciclisme amb activitats de cicloturisme i bicicleta tot terreny i espeleologia La Secció d’Exploracions Subterrànies, dedicada a la recerca i exploració de les cavitats del massís del Garraf, descobrí l’avenc Guerrilla i inicià l’estudi de l’avenc d’en Gori Organitza les proves ciclistes Challenge Garraf-Penedès i Trofeu Abelard Trenzano

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…