Resultats de la cerca

Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III…

Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en feu la meitat de l’alou…

Els primers indicis de poblament d’aquest indret es remunten a l’època ibèrica El terme del castell de Ruf és esmentat el 1060 El 1121 apareix mencionada aquesta fortalesa com a indicador geogràfic de la muntanya on es troba La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, que Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences, a més del molí i totes les possessions que Berenguer Bernat té a Martorelles El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i als seus fills El 1175 Guerau fa testament…

Gran reformador, els emperadors Otó I, santa Adelaida i Otó II pensaren en ell com a candidat per a la seu romana Construí la segona església de Cluny  La seva festa se celebra l’11 de maig

El 1190 anà a Terra Santa per participar en la Tercera Croada Es casà amb Maria de Vilademuls, hereva de la baronia homònima i del castell de la Roca, prop de Perpinyà Cercà l’entesa amb el bisbe de Girona i féu donacions al monestir d’Amer El 1210 prestà homenatge al rei Pere I el Catòlic, el qual acompanyà a les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i també, segons el pretès Bernat Boades, a la de Muret 1213 Pacífic durant la minoritat de Jaume I, acollí molts dels albigesos perseguits, actitud que, unida a la invasió de dominis eclesiàstics, li comportà l’excomunió Signà diversos pactes d’…

Actuà amb Speedy Webb, McKinney’s Cotton Pickers i la cantant Adelaida Hall L’any 1943 formà un trio de fama internacional juntament amb S Stewart i T Grimes És considerat com un virtuós únic en la història del jazz i fou molt admirat per la seva facilitat d’improvisació

Fill de Guillem I i d’Adelaida Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu

Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…