Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Citera
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Grècia, pertanyent al nomós de l’Àtica, al sud del Peloponès.
Conreus de vinya i olivera Els principals nuclis de població són Citera i Pòtamos Segons la mitologia hi nasqué Afrodita, que arribà a l’illa damunt una onada Políticament fou un punt estratègic, sobretot durant la guerra d’Arquidam el 425 aC, Nicies l’ocupà, amb la qual operació completà el blocatge del Peloponès
Ares
Mitologia
Déu de la guerra, fill de Zeus i d’Hera.
Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos
Càlamis
Escultura
Escultor grec.
Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever
Afrodísia
Ciutat antiga
Ciutat de Frígia, al S del riu Meandre, a l’emplaçament de l’actual Geyre, Turquia.
Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu…
Pafos
El port de Pafos, al sud-oest de l’illa de Xipre
© Corel Professional Photos
Capital del districte de Pafos, Xipre.
Port petit, situat a la part SW de l’illa, és un centre comercial important de fusta, vi i olives Hi ha indústria sedera A uns 15 km hi ha l’antiga ciutat homònima, nucli de població micènica i centre del culte a Afrodita, la qual, segons la llegenda, havia nascut a les seves riberes Santuari famós, tingué un temple, al voltant del qual han estat descobertes valuoses restes arqueològiques En època cristiana fou erigida en seu episcopal
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
Alcàmenes
Escultura
Escultor grec, contemporani de Fídies.
Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana
Carl Orff
Música
Compositor bavarès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic, ciutat on actuà com a director d’orquestra Passà més tard a Mannheim i a Darmstadt És el creador d’un mètode d’ensenyament de la música Orff-Schulwerk 1930 A partir del 1950 dirigí la classe superior de composició del conservatori de Munic Les seves composicions principals són destinades a l’escena, com la cantata medievalitzant Carmina Burana 1937, Der Mond ‘La lluna’, 1939, Die Kluge ‘L’astuta’, 1943, Catulli Carmina 1943, Prometheus 1968, la cantata Il trionfo di Afrodita , etc
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros…
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc