Resultats de la cerca

Amb un estil periodístic molt àgil, conjugà el realisme amb la sensibilitat romàntica i un lirisme latent És autor de Mary de Cork 1925, Belle de jour 1929, que fou portada al cinema per LBuñuel, L’armée des ombres 1929, Le lion 1958, Les cavaliers 1967, etc

Autor de comèdies d’ambient burgès, basades en un diàleg àgil i en situacions inversemblants, com L’Hôtel du Libre-Échange 1894, La dame de chez Maxim's 1899, Occupe-toi d’Amélie 1908, etc, de moltes de les quals ha estat feta la versió cinematogràfica

Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes

El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d’aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d’aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts El 1991 hom l’adscriví al Departament de Benestar Social

Fou deixeble de JP Arcas, pare del també guitarrista J Arcas Amb només deu anys inicià la seva carrera de concertista Tocà a l’Argentina i segons la documentació conservada, sembla que després de tornar a Catalunya feu concerts en diferents ciutats d’Europa A la seva època fou reconegut per la seva tècnica d’execució àgil i neta

Les seves obres reflecteixen el conflicte entre la societat patriarcal i la industrial Es divideixen en tres grups les novelles històriques, el cicle de la vida camperola — Vein of Iron 1935— i el cicle de Richmond — The Sheltered Life 1932— Fou una destacada feminista Cal considerar la seva producció com un quadre històric i de costums, escrit d’una manera àgil i satírica

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918