Resultats de la cerca

Es caracteritza també per la hidrofòbia, per desordres neurovegetatius molt notables i per una ràpida deshidratació Si hom no hi intervé oportunament, la seva evolució és sempre fatal en pocs dies El deliri agut, que no ha d’ésser confós amb qualsevol manifestació delirant sobtada ni amb possibles estats d’excitació greus, però mancats de febre, ha esdevingut actualment quelcom d’insòlit gràcies a la moderna terapèutica preventiva

L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la…

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o baleàrics

Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic

Debutà amb el primer equip de l’Atlètic Terrassa Hockey Club la temporada 1979-80 Guanyà una Copa d’Europa 1985, quatre Lligues 1983-86, tres Copes del Rei 1984, 1985, 1986 i quatre Campio-nats de Catalunya 1981, 1983, 1985, 1986 Deixà l’equip al final de la temporada 1985-86 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i a la III Intercontinental d’hoquei disputada a Barcelona i Terrassa 1985, prova classificatòria per a la Copa del Món de l’any següent Rebé la insígnia d’or de l’Atlètic de Terrassa 1984