Resultats de la cerca

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en…

Publicà teatre Nadal 1936, Mònica a Deyà 1957, estrenada el 1952, La seva setena vida 1958, etc, a més de poesia 180 tanka 1947 i Càntics d’Alforja 1965

És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver

L’església parroquial és dedicada a la Concepció Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja

Estudià piano al Conservatori de Música del Liceu i composició amb E Morera Compaginà la seva tasca compositiva amb la crítica musical Fundà i dirigí la "Revista Catalana de Música" i collaborà en nombroses publicacions catalanes Formà part de l’anomenada Generació del 27, juntament amb músics com R Gerhard, E Toldrà o R Lamote de Grignon, amb els quals mantingué una estreta relació El seu catàleg és reduït i s’hi troben obres per a orquestra, per a veu i piano, per a piano, per a guitarra i fins i tot una òpera, Laya Destaquen, però, les obres per a guitarra, especialment Fable Petit…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…