Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Francesc Vicent
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis sic dels escacs en nombre de cent , que no s’ha conservat JVentura Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibre escapadís 1953
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Carles Pau i Espanyol
Botànica
Botànic.
Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
Soneixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme es troba a la vall mitjana del Palància sector occidental, drenat, a més, per la rambla d’Assuévar sector oriental És accidentat al N pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà Palomeras, 609 m alt La superfície forestal ocupa un miler d’ha El secà 1 800 ha és destinat a garrofers, oliveres, ametllers i vinya Un 35% de la població es dedica a l’agricultura, i un altre 35% a la indústria, localitzada en la seva major part fora del municipi Hi ha una important fàbrica de guix i una altra de taulells La vila 1 408 h agl 2006 263 m alt és a…
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…
Algar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha…
Sot de Ferrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa L’agricultura de secà 400 ha és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers al regadiu 110 ha, que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat 36% per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica Hi ha importants jaciments de guix El poble 469 h agl 2006 230 m alt és a l’esquerra del Palància,…