Resultats de la cerca

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió d’Espanya júnior de crol en proves de fons i encapçalà els rànquings estatals de quinze i setze anys en els 400 i 1500 m lliure Posteriorment, es dedicà preferentment a les proves combinades d’estils, i fou campió de Catalunya absolut de 200 m papallona 1983 i de 400 m estils individual 1981, 1984 Fou subcampió d’Espanya de 400 m estils individual 1986, 1987 Participà en els Campionats del Món 1986 i en els Jocs Mediterranis 1987

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

Neix la revista “Cavall Fort”, publicació dels secretaris del catecisme dels bisbats de Girona, Vic i Solsona

Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia , Anales históricos de…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

Apareix a Barcelona la revista cultural “Laye”, patrocinada per la delegació provincial d’educació, en la qual collaboren, entre d’altres, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet, Manuel Sacristán, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma

Apareix la revista “Forja” a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona