Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
Fernando José De Argila Irurita

Fernando José De Argila Irurita, com entrenador del San Marino
Arxiu família Argila
Futbol
Futbol sala
Entrenador de futbol i futbol sala.
Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari tècnic de la secció de…
Josep Maria Alimbau i Argila
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el premi Bravo de…
Francesc Xavier Tobella i d’Argila

Francesc Xavier Tobella i d’Argila
© Fototeca.cat
Comunicació
Agronomia
Agrònom i publicista.
Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat
complex argil·lohúmic
Geologia
Conjunt de substàncies produïdes per unió entre àcids húmics i argila col·loidal, en forma difícil de separar fins i tot per mitjans químics.
Típicament, els àcids húmics resten absorbits per les partícules d’argila, el color de la qual enfosqueixen
tauleta cuneïforme
Escriptura i paleografia
Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme
.
Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
fang

Home treballant amb fang fent un càntir
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mescla de llim, argila i aigua.
Quan s’ha endurit, rep el nom de fangolita Amb el fang hom fabrica peces de terrisseria, i és utilitzat en escultura per a modelar
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
porcellanita
Mineralogia i petrografia
Argila o llicorella semivitrificada que sembla porcellana o jaspi.
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers