Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Castell de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils…
Eufèmia de Sicília
Història
Regent de Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…
Jordi Cruz, principal guanyador de les estrelles Michelin a Catalunya
Jordi Cruz es converteix en el xef català actual amb més estrelles 5 quan el seu restaurant Angle en suma la segona També aconsegueixen estrelles els restaurants Aürt de Barcelona d’Artur Martínez Cinc Sentits, també de Barcelona, de Jordi Artal, i Deliranto de Salou de Josep Moreno
marquesat de Manises
Història
Títol concedit l’any 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises.
El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala La senyoria, després baronia, de Manises havia estat concedida a Artal de Luna el 1237 A la primeria del segle XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d’Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…
Alagó
Una de les més antigues famílies de la noblesa aragonesa establerta a la vila d’Alagó (Saragossa) des que fou reconquerida per Lope Garcés, el qual ja el 1119 començà a usar com a cognom el de la dita vila.
Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda
Manfredo Chiaramonte e Palizzi
Història
Noble sicilià.
Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta
Amanieu de Sescars
Literatura catalana
Trobador.
Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època
,
Lleonard Alagó i d’Arborea
Història
Dret
Jutge d’Arborea (Lleonard II), marquès d’Oristany i comte de Goceano.
Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…