Resultats de la cerca

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Bé que s’inicià en la poesia amb influències de les avantguardes dels anys trenta surrealisme, dadaisme, Generació del 27, etc, la Guerra Civil comportà un gir conservador en tota la seva vida que es reflectí també en l'obra poètica Durant la postguerra fou un dels escriptors formats a l’entorn de la revista Garcilas o i en els seus primers llibres partí de l’experiència i dels postulats del ‘garcilasisme’ La estancia vacía , 1944 Escrito a cada instante , 1949, premi Fastenrath Poeta oficial del franquisme, el seu Canto personal 1953 intentà ser una rèplica al Canto general de…

Intervingué en la conquesta de Toledo 1085, i es casà, vers el 1094, amb Teresa, filla illegítima d’Alfons VI de Lleó, el qual cedí a ambdós el govern del comtat de Portugal Els almoràvits li arrabassaren Lisboa, Sintra i Santarém Concedí furs a Coïmbra i Guimarães, i fou el pare del primer rei de Portugal, Alfons I

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

Pertanyia al poble dels asturs, i fou la capital del convent jurídic Asturum , de la província Tarraconense

El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera

És important el turisme El terme és travessat per una calçada romana que anava en direcció a Astorga i n'ha conservat diversos trams i ponts L’església parroquial és dels segles XVI-XVII

Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo Sr Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga 1842

Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal

Estudià teologia, filosofia i dret civil a Barcelona i a València El 1862 fou canonge doctoral de Canàries, i a partir del 1863, de Tarragona, d’on fou vicari general Bisbe d’Astorga des del 1886, encarregà a Gaudí la construcció del seu famós palau episcopal Fundà un museu arqueològic, al seminari, i la revista El Criterio Tridentino