Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
Jaume Aymà i Ayala
Disseny i arts gràfiques
Edició
Comunicació
Editor i publicista.
Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte
,
Fadrique Enríquez y de Ayala
Història
Almirall de Castella.
Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo
Fernando Zobel de Ayala y Montojo
Pintura
Pintor filipí.
Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra pictòrica de maduresa és afí…
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española
Juan Contreras y López de Ayala
Historiografia
Literatura
Historiador i escriptor castellà.
Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada
Pedro Nuño Colón de Portugal y Ayala
Història
Duc de Veragua i de Vega, marquès de Jamaica.
Fou virrei de Sardenya 1706-08 i de Navarra per Felip V de Castella Reforçà les fortificacions de Càller i intentà de resistir la invasió de les forces austriacistes, manades per Antoni de Clariana i Gualbes i ajudades per la flota anglesa de l’almirall John Leake, però hagué de capitular
Duarte Álvarez de Toledo-Monroy-Ayala de Portugal y Pimentel
Història
Militar
Militar.
Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651
Es presenta a Mèxic el Plan de Ayala a favor d’una reforma agrària profunda
Emiliano Zapata presenta a Mèxic el Plan de Ayala a favor d’una reforma agrària profunda
baronia de Bicorb
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bicorb (Canal de Navarrés), vinculada el 1392, gràcies a la facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.
Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala