Fundador del Teatre Líric Català (1901) i col·laborador, en ple modernisme, de Joventut i El Poble Català.
Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra. El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol, l’editorial Aymà, i el 1947, el premi Joanot Martorell de novel·la, que després es convertí en el premi Sant Jordi (1960). La “Col·lecció Literària Aymà” (1947-51) fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte.