Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Antoni Bal·lero de Càndia
Literatura
Dret
Poeta i advocat.
Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i Vida 1951, i fou curador de l’edició Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París Dins l’obra Contes i…
,
Jean-Louis Comolli
Cinematografia
Crític i realitzador cinematogràfic francès d’origen algerià.
Redactor de Cahiers du Cinéma 1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996, Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000, Nos deux marseillaises 2001 i Rêves de France à Marseille 2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà Le bal d’Irène…
Harry Baur
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic fracès.
Les seves interpretacions més brillants foren Poil de carotte 1932 i Un carnet de bal 1937, de Julien Duvivier, i Les misérables 1934, de Raymond Bernard Morí torturat a mans de la Gestapo
Claude Delvincourt
Música
Compositor francès.
Dirigí i renovà els conservatoris de Versalles 1931-41 i París 1941-54, on, durant l’ocupació nazi, s’oposà fermament a la deportació dels alumnes Escriví òperes La femme à barbe 1938, Lucifer 1948, d’estil molt personal, la suite Bal vénitien 1930, etc
Raymond Radiguet
Literatura francesa
Escriptor francès.
A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica
Julien Duvivier
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952
Jules Chéret
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i cartellista francès.
Aplicà la tècnica de la litografia en color a l’art del cartell La seva abundant producció es destaca per un colorit clar i un dinamisme alegre Saxoleine, Bal du Moulin Rouge, Palais de Glace , etc Féu també algunes illustracions bibliogràfiques Hi ha un museu dedicat a la seva memòria a Niça
Fernandel
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic francès Fernand Contandin
.
El seu peculiar aspecte físic l’ajudà a crear un tipus de personatge còmic, d’una gran eficàcia dramàtica Actuà en els fims Regain 1936, Un carnet de bal 1937, Le petit monde de Don Camillo 1951, Ali-Baba et les 40 voleurs 1954, La loi c'est la loi 1958 i Le voyage du père 1966
Marc Allegret
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Aconseguí encerts notables amb Mam'zelle Nitouche 1931 i Sous les yeux d’Occident 1936, aquesta basada en la novella de Joseph Conrad Hom li deu també una insòlita adaptació de L’amant de Lady Chatterley 1955 de David Herbert Lawrence i Un drôle de dimanche 1963 i Le bal du Comte d’Orgel 1969, entre d’altres Descobrí Michèle Morgan i Gérard Philippe
Jevgenij Abramovič Baratynskij
Literatura
Poeta rus.
De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825 Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme Destaquen els seus poemes narratius Eda 1824, Bal ‘El ball’, 1828, Tsyganka ‘La gitana’, 1831 i el recull de poemes lírics Sumerka “El crepuscle’, 1842, darrera mostra de la poesia puixkiniana