Resultats de la cerca

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes  Pérez de Rozas , fill de  Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Començà a la publicació satírica esportiva Barrabás el 1976 i a l’Agència EFE També ha exercit de redactor a Diari de Barcelona 1976-77 i El Periódico de Catalunya 1978-81, on ha estat subdirector d’esports 1992 Ha collaborat a Mundo Deportivo i en diferents programes de televisió, fent el seguiment de l’actualitat futbolística

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999, Dichoso…

Molt popular, la seva obra és influïda pel teatre de TS Eliot The First Born 1946, The Lady’s Not for Burning 1949 i Sleep of Prisoners 1951 unes altres vegades imita Bernard Shaw A Phoenix too Frequent 1946 Però ofereix una novetat de tècniques escèniques i un llenguatge teatral semblant al de Pinter Altres obres seves són Venus Observed 1950, The Dark is Light Enough 1954, Curtmantle 1961 i Death is a Kind of Love 1979 La seva darrera obra teatral fou A Ringing of Bells 2001 Collaborà en el guió d’algunes pellícules de tema èpic, com Ben-Hur 1959, Barrabas 1962 i The Bible In the Beginning…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

Provinent del teatre, s’inicià en el cinema l’any 1936 Actor molt temperamental, intervingué, entre altres pellícules, a Viva Zapata 1952, d’E Kazan La strada 1954, de FF ellini Lust for Life 1956, de V Minnelli Barrabas 1962, de M Fleischer Zorba, the Greek 1964, de M Cacoyannis Behold a Pale Horse 1964, de F Zinnemann  The Shoes of the Fisherman 1968, de M Anderson The Secret of Santa Vittoria 1969, de S Kramer A Dream of Kings 1970, de D Mann  Lion of the Deserts 1979, de M Akkad The Salamander 1981, de P Zinner The Old Man and the Sea 1990, de JTaylor  Oriundi 1999, de R Bravo i Avenging…

Aconseguí el primer èxit amb el volum Így írtok ti ‘Així escriviu vosaltres’, 1912, on parodià l’estil dels seus contemporanis Amb el recull de contes Krisztus és Barabbás ‘Crist i Barrabàs’, 1918 s’oposà a la destrucció insensata de la guerra En les novelles fantàstiques d’inspiració swiftiana Utazás Faremidóba ‘Viatge a Faremido’, 1916 i Capillária 1921 tractà de resoldre la contradicció entre raó i realitat Com a poeta s’afirmà els anys trenta, amb poemes de caire intellectual, dels quals destaquen els reunits en el volum Üzenet a palackban ‘Missatge dins l’ampolla’, 1938 Cal…

Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos de la realidad…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…

Començà la carrera periodística al Diari de Barcelona com a redactor 1969-75 i posteriorment com a cap de la secció d’esports 1975-78 Dirigí a Televisió Espanyola els programes esportius Polideportivo i Sobre el Terreno 1973-75 Collaborà a Radio España de Barcelona 1975-76 i a Ràdio Barcelona 1976-86, com a redactor i com a director de programes esportius En premsa escrita, cal destacar que fou un dels fundadors de la revista d’humor esportiu Barrabás 1973 i participà en el diari esportiu 4-2-4 Publicà el llibre La gran estafa del fútbol español 1975 També collaborà en les publicacions…