Resultats de la cerca

El nucli es formà el 1947 i prengué el nom arran de la visita que féu a Barcelona Eva Duarte de Perón aquell any Fins el 1966 el nombre de barraques no superà les 200, però la desaparició de les del Somorrostro i de Montjuïc hi incrementà la població, que arribà a tenir 1 000 barraques i unes 5 000 persones La població era majoritàriament gitana L’any 1985 encara hi havia 55 barraques i una població d’unes 400 persones Un cop desaparegudes les barraques 1989, hom hi construí el parc de Sant Martí

El mot ‘ciutat de bidons’ expressa l’important ús que hom fa de planxes procedents de bidons vells per a la construcció de les barraques

Fou el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60 8087 h el 1957 Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes el 1968, però, encara hi havia unes 1000 barraques Actualment, han desaparegut del tot

L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’…

Les barraques començaren a aixecar-se des del final del segle XIX, i en el moment de la seva desaparició, propiciada l’any 1966 per unes maniobres navals que havia de presenciar el general Franco, n'hi havia unes sis-centes i hi residia una població majoritàriament gitana de més de mil cinc-centes persones, les quals foren traslladades a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona recuperà la denominació del Somorrostro per a designar el tram de platja on se situava l’antic barri, entre els actuals…

En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…

Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil…

Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme

A la costa meridional, vora la séquia de la Tancada , que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada