Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
Lisandre
Història
Militar
General espartà; assolí aquest rang per coratge personal.
Vencé els atenesos a la batalla d’Egospòtams 405 assaltà Atenes, en féu enderrocar les Muralles Llargues i hi instaurà el consell dels Trenta
Glauc
Mitologia
Divinitat grega.
Nascut a Beòcia, casualment es menjà una herba que el convertí en immortal, en una divinitat marina i profètica
Antoni I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes, fill de Rainier I d’Atenes
.
Amb l’ajut dels grecs reuní les possessions del seu pare a Grècia, disperses a la seva mort S'entengué amb els turcs donà 30 anys de pau a l’Àtica i a Beòcia i n'embellí la capital
Plèiades
Mitologia
Les set filles d’Atles i de Plèione engendrades a l’Arcàdia: Maia, Electra, Taígete, Astèrope, Alciona, Celeno i Mèrope.
Segons una de les versions del mite, trobant-se a Beòcia amb la seva mare, conegueren el caçador Orió Aquest s’enamorà de totes i les seguí per un espai de cinc anys, fins que es transformaren en colomes, primerament, i més tard en estrelles, juntament amb el caçador i el seu gos
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
Narcís
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill del Cefís i de la nimfa Liriope.
Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc
Ot I d’Atenes
Història
Nom amb què és conegut Ot de La Roche, primer senyor sobirà d’Atenes.
D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes
Tèspies
Ciutat
Antiga ciutat grega de Beòcia.
Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure